Fotos velles, records vells

Comentari nº 1: La història i les institucions públiques

Des del seu origen la historia ben poques vegades ha estat una innocent recopilació de dades del passat, sent sovint una eina influïda per les ideologies del moment i al mateix temps al servei d’aquestes.

En l’actualitat el poder i moltes ideologies, tant polítiques com religioses, encara la usen per buscar-se un passat que justifiqui els seus propòsits. Aquest fet es té que combatre a partir de la historia perquè, mitjançant estudis crítics o la educació, quan s’analitza per poc que sigui qualsevol d’aquests discursos més de una vegada es veu o que són falsos o que tenen moltes llacunes. No obstant aquest objectiu, en part, es difícil de complir puix que des del poder polític establert es decideix quina versió de l’historia es impartida des del col·legi o a quines revistes i estudis històrics subvencionar, sent un dels casos més dramàtics la Guerra Freda, cosa que fa que bona part de la població cregui que el que li ensenyaren i surt a les revistes es la veritat, i així automàticament rebutgen altres versions del que succeí, prenent el present com el resultat lògic i “normal” dels fets històrics.

Per tant l’ensenyament de l’historia te que servir sobretot per obrir la ment a la gent i fer augmentar la seva vessant crítica, no només contra qualsevol discurs ideològic sinó també contra molts de llibres i de reportatges que proposen una historia “alternativa”, que moltes vegades no aguantaria ni un estudi crític fet a partir de la wikipedia. A més hauria de servir per dotar a la gent de uns instruments per analitzar el món actual, encara que això depèn més del tipus de persona que és que de res mes, perquè amb l’historia t’adones del fet evolutiu i de que moltes coses, de qualsevol tipus, que avui prenem com a únic en realitat ja ha succeït altres vegades, i el que prenem com a “etern” en realitat es modern. Es això últim el que no vol el poder perquè en moltes construccions fetes i incentivades des del poder el canvi hi es completament absent.

No obstant moltes vegades va bé el paper de les institucions públiques perquè apart de l’ajut monetari també incentiven temes poc tractats anteriorment per fins ideològics/polítics o monetaris, com la memòria històrica sobre la Guerra Civil per part del govern de Zapatero o la figura del comte Hug Roger de Pallars per part del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Però de fet això es altament perillós i conflictiu perquè moltes vegades incentiva una memòria idealitzada, com la de Hug Roger, o que serà molt polèmica per interessos polítics, com la memòria sobre la Guerra Civil. Però tot això, com he dit anteriorment, es redueix a com es la persona puix que el que te esperit crític ja ho posarà en dubte i el que no es creurà tot el que estigui d’acord segons el seu esquema del món.

Encara que l’historia se li pot donar una funció social per molta gent ja en té de per si mateixa, la gent que sent un plaer en descobrir el passat siguin tant professionals com amateurs que només llegeixen revistes de divulgació o pel·lícules i novel·les històriques, que encara que moltes vegades escampen prejudicis i llegendes si l’autor ha fet una bona investigació també pot donar a conèixer fets oblidats pel gran públic, com en el cas de la pel·lícula Soldats de Salamina.

Per tot el que hem dit anteriorment podem dir que la historia, apart d’investigar del passat, te la funció de fomentar l’esperit crític mostrant que res te una causa simple i que res es permanent. No obstant això no es tant simple perquè primer de tot depèn de la persona, puix que hi ha molta gent que per molt bé que li expliquis no tindrà mai ni un bri d’esperit crític, i a més les majors fonts de coneixement històric, l’ensenyament i les publicacions pel gran abast, moltes vegades cometen greus errors o són manipulades.