Gir lingüístic i el seu debat

Fins fa un parell de dècades en el camp de l’historia imperaven els grans paradigmes, explicacions que donaven resposta a tot. Els dos més destacables foren l’Historicisme del XIX, principalment, i l’Historia econòmica i social del XX.

Aquesta última nasqué a inicis d’aquest segle, a mercès d’historiadors com Marc Bloch, com a resposta a l’historicisme, que volia convertir l’historia en una ciència que mitjançant un mètode i usant com a fonament la documentació antiga podia esbrinar el que havia succeït. Sobretot gracies a la revista Annals fins als anys 80 fou el paradigma hegemònic en el món de l’historiografia; el seu model està centrat més en la societat, que es vista com una espècie de mecanisme de rellotgeria, on tot té un sentit i un motor, que és molt pròxim al món de l’encomia.

En les últimes dècades un cada cop major nombre d’historiadors han practicat el seu ofici des de camps aliens a l’historia econòmica i social, sobretot a partir del viratge cultural, que és la tendència creixent a substituir les anàlisis de caire econòmic per les de caire cultural, i pel naixement del postmodernisme, que diu que el llenguatge es simplement una eina a partir de la qual els homes percebem el món, ordenant les categories lingüístiques la realitat de una determinada manera.

Dins d’aquest últim hi ha varies divergències per establir la relació exacta entre la realitat i el llenguatge, havent els que defensen que el llenguatge reflexa la realitat, que són els realistes, i els que al contrari diuen que el primer modela el segon, sent anomenats textualistes. Dins del textualisme hi ha el gir lingüístic.

Encara que posà en dubte el paradigma de l’historia econòmica i social afectà més el camp polític i social que en l’econòmic. Segons el gir lingüístic encara que la realitat existeix no te cap significat intrínsec, havent varies opinions des de moderades fins a radicals com Richard Rorty pel qual el llenguatge mai representa el món. podent ser interpretada de formes molt diverses. De fet el significat amb el qual coneixem les coses es simplement el resultat de una lluita, de un enfrontament en el qual triomfa simplement el que té més forces.

Com es lògic en gran part el gir lingüístic nasqué com a reacció contra els postulats del paradigma d’història social i econòmica, puix que segons Joyce aquesta es crea una imatge del món a la seva mida, no se’n més que una forma concreta d’entendre el món. Un bon exemple per aquest autor seria el propi concepte de societat, puix que per ell nasqué en el context de les lluites polítiques del XVIII i XIX, sent un anacronisme el seu ús per coses d’abans del XVIII. Un altre atac contra l’historia econòmica i social vingué en la crítica contra el concepte de classe que donava aquesta última.

Pel marxisme la classe venia condicionada per les relacions econòmiques, i que tots els que tenien una mateixa situació social tenien una mateixa visió del món, sent un mecanisme molt mecànic però quan un observava l’afiliació política de la gent de qualsevol classe es veu que aquesta es molt heterogènia, com succeïa en el cas de les revoltes obreres en que les milícies reaccionaries que les aniquilaven eren principalment formada per gent de la mateixa classe. Això últim l’historia econòmica i social ho explicava al·legant que hi havia falses consciencies de classes i que aquests obrers no deixaven de ser uns “renegats” del camí correcte. No obstant al llarg de la segona meitat del segle XX diversos autors, principalment Thompson, modificaren aquesta percepció dient que la formació de la classe no fou un simple procés mecànic de conscienciació a partir de l’economia sinó que es basà a partir del reconeixement de uns elements comuns i d’un enemistat envers altres classes, podent haver varies formes de consciencia de classe a partir de distintes variables; per tant no existiria la falsa consciencia de classe, sinó varies conceptes d’aquesta.

Per un altre autor, Focault, no hi ha conceptes que es puguin aplicar lliurement en diferents contextos històrics no sent res segur fora del seu context original. Unes altres qüestions amb que contradiu la historia social i econòmica és el fet de que no existeix la causalitat única, i també que qualsevol saber científic depèn de un seguit de pràctiques i creences de un moment determinat.

Un greu problema que hi ha amb tot això es que al final arribes a la conclusió de que el coneixement del passat es impossible, puix que tot es simplement una qüestió de llenguatge. Això últim, encara que escassos historiadors postmodernistes ho defensen en la seva estricta literalitat, a generat una gran multitud de debats i discussions entre diferents posicionaments sobre com s’influeixen mútuament la realitat i el llenguatge. Aquest debat ha generat varies revisions sobre això, fent que inclús historiadors que havien defensat activament el gir lingüístic revisin la seva posició.

Per Thompson, en el seu article “L’economia moral de la multitud revisada”, marcà una separació amb els que diuen que simplement tot és una simple qüestió de llenguatge, argument que de fet l’economia moral era una escenificació de les relacions entre diferents classes, i que encara que tot té un caràcter molt simbòlic la lluita simbòlica continua sent una lluita en si mateixa.